Benvolguts alumnes de sisè:
Avui arribeu al final d’una llarga etapa. Suposo que ara tindreu per dintre aquella sensació agredolça que tantes vegades a la vida ens toca experimentar. Per una part sentiu una alegria immensa pel repte i el camí que esteu a punt d’iniciar; però de ben segur que per altra banda us deu recórrer un sentiment de tristor per tot el que deixeu enrere.
I és que han estat uns anys que sempre recordareu. Alguns de vosaltres vau entrar a l’Octavio Paz amb tres anyets, us en recordeu? Uns petits marrecs que gairebé no sabien parlar. Poc a poc vau créixer... Vau passar per les mans de la Margarita, la Mª José, la Loli, la Teresa, la Pilar, la Mercedes, l’Elena... P3, P4, P5, que si 1r, que si 2n més tard, 3r, 4t, 5è i finalment 6è. Per cert, suposo que ja sabreu perquè a sisè se li diu així. A aquest curs tan especial se li anomena sisè per una senzilla raó. Perquè quan acabes aquesta etapa i et pregunten si saps llegir, sumar, restar, multiplicar o dividir se suposa que tu has de contestar: “si sé”.
Bromes a part! Davant vostre es presenta un futur ple d’oportunitats. Només ens resta animar-vos a aprofitar la vostra joventut i empenta. I com sabem que molts de vosaltres sou del Barça també us animem a emular-los i conquerir el vostre triplet particular. Esforç, saviesa i humilitat són el triplet que cadascú de vosaltres ha de tenir sempre present. Perseguiu-lo sense descans i de ben segur que moltes portes s’obriran.
No oblideu mai el vostre primer dia d’escola, no oblideu els vostres amics... ni els vostres mestres... ni tots els bons moments aquí viscuts... gaudiu d’aquesta cerimònia i sentiu-vos orgullosos d’haver pertangut a aquesta escola.
Aquí mai diem adéu a ningú. Mai deixem que les persones més properes a nosaltres marxin. Ens les emportem sempre dins de nosaltres allà a on anem. Felicitats per haver arribat a aquest moment i molt bona sort amics!
Avui arribeu al final d’una llarga etapa. Suposo que ara tindreu per dintre aquella sensació agredolça que tantes vegades a la vida ens toca experimentar. Per una part sentiu una alegria immensa pel repte i el camí que esteu a punt d’iniciar; però de ben segur que per altra banda us deu recórrer un sentiment de tristor per tot el que deixeu enrere.
I és que han estat uns anys que sempre recordareu. Alguns de vosaltres vau entrar a l’Octavio Paz amb tres anyets, us en recordeu? Uns petits marrecs que gairebé no sabien parlar. Poc a poc vau créixer... Vau passar per les mans de la Margarita, la Mª José, la Loli, la Teresa, la Pilar, la Mercedes, l’Elena... P3, P4, P5, que si 1r, que si 2n més tard, 3r, 4t, 5è i finalment 6è. Per cert, suposo que ja sabreu perquè a sisè se li diu així. A aquest curs tan especial se li anomena sisè per una senzilla raó. Perquè quan acabes aquesta etapa i et pregunten si saps llegir, sumar, restar, multiplicar o dividir se suposa que tu has de contestar: “si sé”.
Bromes a part! Davant vostre es presenta un futur ple d’oportunitats. Només ens resta animar-vos a aprofitar la vostra joventut i empenta. I com sabem que molts de vosaltres sou del Barça també us animem a emular-los i conquerir el vostre triplet particular. Esforç, saviesa i humilitat són el triplet que cadascú de vosaltres ha de tenir sempre present. Perseguiu-lo sense descans i de ben segur que moltes portes s’obriran.
No oblideu mai el vostre primer dia d’escola, no oblideu els vostres amics... ni els vostres mestres... ni tots els bons moments aquí viscuts... gaudiu d’aquesta cerimònia i sentiu-vos orgullosos d’haver pertangut a aquesta escola.
Aquí mai diem adéu a ningú. Mai deixem que les persones més properes a nosaltres marxin. Ens les emportem sempre dins de nosaltres allà a on anem. Felicitats per haver arribat a aquest moment i molt bona sort amics!
No hay comentarios:
Publicar un comentario